13 de maig de 2018

Tírvia i l’entorn

TÍRVIA


Tírvia és un poblet mil·lenari dels Pirineus situat a 990 metres per a sobre del nivell del mar. A ponent limita amb la Vall d’ Aran i a llevant amb Andorra. Tírvia és el punt de partida de molts itineraris d’interès general on la cultura i l’excursionisme gaudeixen d’un gran ventall de possibilitats: gastronomia, art romànic, fotografia, museus, senderisme, alpinisme, esquí i tot tipus d'”esports d’aventura”.

Com el seu propi nom indica, del llatí Tírvia obre el camí a tres vies: la Vall de Cardós, la Vall Ferrera i la Coma de Burg. El municipi consta de poc més de 100 habitants, un col·legi, un forn, un poliesportiu, un hostal, piscines i una casa rural. També gaudeix d’un heliport, d’una fusteria, així com tècnics de la construcció. Tírvia és encara una població lliure de massificacions turístiques. Això és encara un privilegi, tant per als veïns com per als visitants.

Per a més informació, http://www.tirvia.net/

FARRERA

El municipi de Farrera comprèn la coma de Burg i gran part del vessant de la dreta de la vall del Romadriu, anomenada la Ribalera. El terme municipal està format per Farrera, Burg, Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta de Montesclado. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó. El 50% del territori forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.  Es destaca la Serra de Màniga amb el seu cim, el pic de Màniga (2.515 m), a l’est el cap de Ras de la Font Negra (2.386 m) i Coll de So, al sud el Cap de Juverri (2.088 m) i Pic d’Urdossa (2.225 m).

BURG

La població ha estat sempre escassa assolint el seu màxim en els 469 habitants el 1930. Des d’aleshores el descens de població ha estat molt marcat fins la dècada del 1980, que ha tingut una petita recuperació. Permanentment a tot el terme municipal hi viuen només una vuitantena de persones.

L’economia sempre ha esta de caràcter agrari i a la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, els habitants que hi viuen continua dedicant-se a activitats agroramaderes, i més recentment a l’agroturisme.

Història: Els llocs més antics esmentats són els d’Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1.130 en poder d’Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes de 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).

Per a més informació, http://farrera.ddl.net/

OS DE CIVÍS

Anomenat també Aós de Civís, Os de Civís és un poble que pertany al Municipi de les Valls de Valira. El terme municipal de les Valls del Valira, el segon en extensió de l’Alt Urgell, està situat al nord de la comarca i és fronterer amb Andorra. A les Valls del Valira es mantenen habitats més d’una dotzena de pobles: Anserall (cap del municipi), Arcavell, Arduix, Argolell, Ars, Asnurri, Bescaran, Calbinyà, Civís, la Farga de Moles, Farrera dels Llops, Sant Joan Fumat i Os de Civís. El municipi s’estén des del pic de Salòria, al nord-oest, fins al puig Punçó, a llevant, i pel sud arriba fins a gairebé tocar la riba dreta del Segre, prop de la Seu d’Urgell. En aquest municipi hi trobem les muntanyes de més altitud de la comarca.

A quasi tots els nuclis habitats del terme s’hi arriba per carretera asfaltada. Per anar al poble d’Os de Civís cal entrar a territori andorrà i prendre el trencall d’Aixovall, cinc quilòmetres més amunt de la frontera. L’accés des de Catalunya és per pista forestal a través del Coll de Conflent (2.150 m).

Al terme hi predomina la ramaderia de llet, encara que últimament s’hi ha anat introduint el bestiar vacú i equí de carn. Hi pasturen també alguns ramats d’ovelles. L’obertura d’establiments de restauració i de diverses residències-casa de pagès ha vingut a donar resposta al creixent interès turístic d’aquestes valls.

Per a més informació, http://vallsvalira.ddl.net/


PARC NATURAL DE L’ALT PIRINEU

Gairebé 70.000 hectàrees de les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell formen part del Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya. El Parc combina una gran diversitat de paisatges propis de l’alta i la mitjana muntanya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els elements que formen el seu extens patrimoni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori. El decret de creació del Parc estableix com objectius bàsics la protecció de tots aquests valors i l’establiment d’un règim ordenador adreçat al desenvolupament sostenible de tot el territori de l’espai natural.

El logotip del Parc és una sexifòlia, una flor de sis pètals. Es tracta d’un símbol ancestral que trobem en diferents indrets, tant del Pirineu com d’altres contrades, associat a cultures ramaderes, sobretot com motiu ornamental en creacions artesanals de fusta o en pedra sobre les portes de les cases. Els pastors han vingut tallant sexifòlies en molts dels seus estris, com ara collars pel bestiar, salers o formatgeres. Com a símbol del Parc Natural, representa un dels principals valors d’aquest espai protegit: una natura excepcional modelada per l’activitat humana mitjançant una cultura mil·lenària.

Per més informació, consulteu el web del Parc Natural de l’Alt Pirineu

caCatalà
es_ESEspañol caCatalà